Entrenadors/es de formació?

Ja fa uns quants anys que vaig decidir dedicar-me al bàsquet de formació tant a nivell d’entrenador com a nivell de coordinació, i he pogut constatar durant aquest temps que es repeteixen una sèrie de comportaments que fan que no es fomenti aquesta formació.

El bàsquet és un esport d’equip i per normativa necessita com a mínim de 8 jugadors/es per poder tirar endavant.  Els esports d’equip fomenten el grup, la companyonia, la integració, etc.  Els entrenadors/es tenim el deure i la responsabilitat de fomentar aquests valors, malgrat que els nens i nenes d’aquestes edats tenen la seva part egoísta i individual.

Aquesta reflexió ve arrel d’un doble enfrontament d’aquesta temporada amb un equip de la nostra lliga.  És cert que aquesta temporada la normativa de l’alineció indeguda ha quedat sense efecte degut al Covid 19 i la possible falta d’efectius, però el que no em sembla bé és aprofitar aquesta suspensió de la normativa per fer jugar molt més els jugadors/es més bons en detriment de minuts de la resta.  En el primer partit, el nostre rival comptava amb 11 efectius i va alinear 4  jugadors només 2 quarts, mentre que 3 dels més bons en van jugar 6 (les dues coses il.legals en condicions normals).  En el segon partit la cosa encara va ser pitjor, tenint 10 jugadors disponibles van fer participar un jugador només un quart, 2 més només 2 quarts i els més bons 7 quarts.  Val a dir que en cap dels 2 partits els va servir per guanyar ni de bon tros.

Què estem fomentant en aquest cas?, sens dubte el resultat, el ser més bo.  Penso que en aquesta edat és molt important que tots els jugadors/es es  sentin partíceps del grup (està clar que cadascú en la seva mesura) però hem de fomentar la participació i la integració, ja hi haurà temps en categories superiors (a partir de cadet) de buscar més la competició.

 

A banda queden altres actituds que es van produir en aquests partits, com un “entrenador” cridant “pégale”, “pégale” perquè no aconsegueixi encistellar el rival, bronques als seus jugadors sense reforços positius, etc.

Per sort, el model de la Secció de Bàsquet del C. E. Laietà és un altre, un model formatiu, integratiu, on hi cap tothom, i on tots els jugadors i jugadores poden trobar el seu lloc per desenvolupar les seves aptituds, inquietuds i relacions interpersonals des del respectei la tutela dels nostres entrenadors/es.

Orgullós del Laie !!!